Blog

Com parlar dels temes tabús amb els adolescents

• 2642
• Articles d'interès

Els adolescents estan han de prendre decisions que influiran en la resta de les seves vides:  prendre o no droga, accedir a tenir sexe sense preservatius, agredir a un company que ens ha molestat, veure massa alcohol...  La única protecció eficaç per al nen es tenir la informació que li permetrà orientar la seva decisió cap a la seva pròpia protecció, sense que els comentaris i opinions dels companys hi tinguin cap influència.

UNES RECOMANACIONS FONAMENTALS:

1-      És molt recomanable no esperar que els nostres fills siguin adolescents per a iniciar el diàleg sobre aquests temes. 

2-      No s’ha de mentir mai al nostre fill.

3-      L’ambient de la conversa ha de ser sempre obert,  fer-se des del respecte de la intimitat de l’adolescent: no podem compartir, per exemple, les nostres experiències sexuals o d’abús d’alcohol, com tampoc obligar el nen a explicar-nos la seva experiència.

4-      No hem de forçar el diàleg: si el nostre fill no vol parlar d’un tema concret amb nosaltres, podem trobar un altre adult de confiança amb qui es sentirà còmode per fer-ho.

PARLEM DE DROGUES I ALCOHOL

La pressió del grup  per a iniciar aquest tipus de consum i pot representar un repte infranquejable per l’adolescent si no te consciència de totes les conseqüències dels seus actes.  Això serà possible si:

• Es planteja el tema com una oportunitat de prendre una decisió correcta.
• S’explica a l’adolescent quines repercussions tindrà la seva decisió a nivell de salut, social i escolar.
• S’explica a l’adolescent que té dret a dir que no.
• Com a pares donem l’exemple.
• Es fomenta les amistats amb influència positiva.
• En cas de problema no dubtar en consultar un especialista.

PARLEM DE SEXE

Els adolescents són molt recelosos de la seva intimitat i hem de ser conscients, com a pares, que no ens demanaran el nostre consentiment per a tenir relacions sexuals, com tampoc ens avisaran ni explicaran res quan ho facin.

Per que aquestes primeres experiències siguin positives i que no posi en perill l’adolescent, tindrem, com a pares, la responsabilitat de:

• Acompanyar a nens i joves en totes les etapes del desenvolupament del seu cicle evolutiu, perquè assoleixin la maduresa afectiva -sexual adequada a l'edat:

                                    - Explicar els canvis que apareixen en l’adolescència.

                           - Tenir en compte la part emocional de les relacions sexuals i la capacitat d’estimar.

                           - Explicar amb naturalitat al nen les seves diferents parts del cos.

• No eludir la responsabilitat i les conseqüències que poden tenir les relacions sexuals.
• Diferenciarel que és real del que veuen en les pel·lícules: la pornografia ha de ser diferenciada de la vida sexual real.
• Donar una informació correcta sobre les malalties de transmissió sexual (sida, hepatitis etc...) i sobre les possibilitats d’embaràs.
• Explicar com es pot protegir l’adolescent: preservatiu i anticonceptiu oral.
• Mai parlar de la nostra sexualitat com a adult (el nen no ha de conèixer la intimitat dels seus pares!!!).
• No imposar que parli de la seva experiència amb els pares si no ho vol. 

PARLEM DE VIOLENCIA I RACISME

Els nostres fills estan exposats a unes múltiples fonts d’imatges i de situacions de violència i de racisme en la seva vida quotidiana (vídeo jocs, Internet, escola, etc...)

Per això, hem de:

• Deixar als nens la possibilitatd’expressar els seus sentiments, tan positius com negatius.
• Donar l’exemple amb uns valors i un discurs de respecte i tolerància envers els altres
• S’han de controlar els mitjans de comunicació utilitzat pel nen: l’exposició a la violència afavoreix la violència. 

PARLEM DE MALALTIA I MORT

Per no fer patir els nostres fills, per a protegir-los, tenim tendències a ocultar les malalties de familiars i a limitar el contacte dels nens amb la mort. D’aquesta forma, els deixem desprotegits per a poder fer un dol complet i/o gestionar el patiment de una persona pròxima al nen.

Com a pares, podem limitar el sofriment dels nostres fills si:

• S’inicia la conversa en un moment adequat per al diàleg i fora dels esdeveniments de defunció i/o de malalties greus.
• Proporcionem al nen una informació correcta sobre les malalties més comunes i que apareixen sovint en els mitjans de comunicació.
• Evitem parlar de forma abstracte: el nen ha de saber que la mort és definitiva i fa part de la vida.
• No defugim del tema del suïcidi. Es pot utilitzar exemples per facilitar el diàleg.
• Hem de ser respectuosos amb la reacció del nen i he de deixar-li temps per assimilar els esdeveniments.